Sortida: Can Maçana
Arribada: Monestir de Montserrat
  7 h 25 min
Dificultat: Mitjana
  15,9 km

Recorregut

​Vam fer la sortida des de Can Maçana passant pel coll de Guirló i cap el refugi Vicenç Barbé, passant per la Portella. Cal dir que la canaleta que puja entre les dos portelles l’han arreglat, afegint algun graó i encimentant la resta, ara és més accessible sobre tot si es va amb criatures.

Des d’el refugi seguim el PR que va al Coll de Porc (o de port, rep les dugues denominacions) passant pel pas del Príncep, seguim amb direcció a la roca del Miracle i continuem passant pel camí de les Comes (Comes dels Naps de Dalt). Trobarem una gran balma amb capacitat per 10 o 12 persones.

Després d’un seguit de pujades i baixades per clapes de roca arribem a una canal molt erosionada que en forta pendent ens porta a la base de la roca plana dels llamps. Un cop a dalt hi ha una roca partida al mig amb una corda i la passem per sobre. Aviat som al collet del Montgròs i en poques passes al Montgròs on gaudim de les millors vistes de l’interior de Montserrat ja que per un a banda hi ha una vista espectacular de les Agulles i Frares i de l’altre el cim de Sant Jeroni, El Cavall Bernat, tota la regió de Sant Benet fins les Gorres. Al mig, els Ecos, la Salamandra i les Talaies.

Descansem una mica i baixem per l’altra banda passant pel costat de la Salamandra i la font de la Cadireta fins arribar al torrent del migdia, que seguim amunt fins a trobar el camí que per la dreta ens portarà al camí dels francesos. Seguim amunt passant pel Gegant Encantat i més endavant el Camell de Sant Jeroni, ara ja seguim pel camí dels Francesos fins arribar a la zona de les pinasses, deixem l’Albarda Castellana a la dreta i baixem recte fins a trobar el camí nou de Sant Jeroni. Agafem a mà esquerra el camí fins a l’Ermita de Sant Jeroni on aprofitem per dinar.

Seguim per el camí nou en direcció a Sant Joan, al arribar al Pla de les Taràntules agafem el Camí que porta al Monestir passant per Sant Miquel on hi arribem en uns 40 minuts.

Ruta cortesia de Francesc Canela