CONVERSES I ESPECTACLES
SOBRE LA RELACIÓ ENTRE LA NATURA,
LA MUNTANYA I LA PERSONA
MÓN HEROIC 2018
Amb Manuel Rivas, Núria Picas, Pedro Burruezo, Rafael Vallbona, Enric Cassú, Marianna Lozano
Dediquem la segona edició del Festival Món Heroic a pensar la relació entre la persona i la muntanya. Una relació curulla d’emocions, i a voltes, d’espiritualitat. Referents heroics vinculats a les activitats esportives de muntanya
Enguany dediquem el Festival a pensar la relació entre la persona i la natura. Ens volem centrar especialment en la relació entre la persona i la muntanya. Una relació carregada d’emocions i, per molta gent, transida també d’espiritualitat. La gent que escala, o qui fa senderisme o corre, expressa sovint un vincle amb el mitjà que transcendeix la pròpia materialitat del que fa. Aquest anar més enllà s’identifica molt sovint amb referents heroics. En alguns casos es converteixen per a molts en models a imitar.
Aquest sentit de transcendència, d’anar més enllà de la materialitat de l’espai o de la fisiologia de l’acció, comparteix escena amb un altre tendència mediàtica i comercial que des de fa temps proposa models de vida i de consum en el que la natura apareix com un reclam.
Els referents heroics vinculats a les activitats esportives de muntanya ens parlen d’un món en el que les imatges es propaguen instantàniament, un món en el que les persones continuem buscant referents de pertinença i d’identificació amb d’altres, un món en el que el se’ns proposen models de vida, un món en el que l’espiritualitat, entesa com aportació de sentit a la vida, continua sent una de les forces i inquietuds vital més poderosa.
La literatura també se’n fa ressò i l’espai natura és protagonista, context, valors i emocions que arriben als lectors múltiples i diversos, cada un amb punts de partida i experiència molt diferents vers la natura.
La muntanya també és ciència, científica i social, es regeix per lleis naturals, sobre la que l’home actua conscient i inconscientment, l’altera, la canvia…Però ella també respon i actua i es revela…
Dialogarem al Bruc sobre aquests temes, en un entorn amable i un context distès i pròxim.
El Festival Món Heroic del Bruc vol entendre quins són els referents heroics actuals i per què ho són Per què cada societat i època en crea i en destrueix contínuament. Què ha de fer una persona o col·lectiu per a que se’ls consideri herois-heroics. I sobretot, per a què necessitem els herois i l’heroic.
El Bruc
La història moderna del Bruc està associada a la llegenda del Timbaler. La Guerra contra el francès va donar peu a la creació de múltiples relats heroics. Un d’ells va ser el del Timbaler, el noi que tocant el seu timbal ajudà a foragitar a l’enemic. El noi esforçat, valent, que defensà la terra.
Al llarg del temps, la figura heroica del Timbaler ha tingut diferents vides. De fet, el que ha succeït és que se li han donat diferents vides, diferents orientacions, diferents interpretacions. Cap d’elles ha sigut casual, neutral o innòcua.
L’heroi: un punt de partida per a la participació i la reflexió socio-cultural
Els herois i heroïnes, els relats que fem sobre ells són creacions socio-culturals, polítiques, historiogràfiques, literàries, religioses, pictòriques, cinematogràfiques…Els herois i heroïnes ens parlen de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del que temem, del que desitgem, del que valorem o del que ens agradaria poder ser i no som. En certa forma són miralls: si vols conèixer una societat, mira els seus herois i heroïnes. Moltes vegades, les hegemonies instal·len els seus herois i les seves representacions. Els veiem formar part d’identitats, elogiats però moltes vegades també posats sota sospita: què representen? Quins valors i pressupòsits reencarnen? Segueixen encaixant en les nostres expectatives i lluites quotidianes?
El Món heroic, pretén ser un espai inesgotable de reflexió, creació i participació que anualment giri en torn a un tema concret partint de la idea de l’heroi i l’heroïna, no sempre entès com a idea si no també com a concepte, com a realitat.
I volem renovar cada any el tema perquè la idea d’herois evoca sovint, de forma exagerada, de forma distorsionada, a la condició i a a mirada humana i aquesta té múltiples dimensions.
PROGRAMA
L’ESPAI DE LES IDEES
Dues converses amables i de proximitat amb una tertúlia posterior per aportar idees i reflexions sobre el tema d’enguany.
11.30h | Sala de Plens de Can Casas
CONQUERINT LA MUNTANYA
Conversa amb Núria Picas, esportista
Tertúlia amb Rafael Vallbona, escriptor, periodista i cicloturista; i Marianna Lozano, psicòloga, coach i esportista.
18h | Sala de Plens de Can Casas
LA NATURA, VIDA I ESPIRITUALITAT
Conversa amb Manuel Rivas, escriptor, poeta i periodista. Soci fundador de Greenpeace a Espanya
Tertúlia amb Pedro Berruezo, músic sufí i director de la revista The Ecologist i Enric Cassú, antropòleg
Totes les activitats són gratuïtes. Us hi esperem!
L’ESPAI DE LES EMOCIONS
Per acabar el dia, podrem gaudir de dos espectacles que parlen i viuen en la natura, un amb la paraula i l’altre amb la música com a protagonistes, però tots dos capaços d’embolcallar-nos i fer possible que totes les nostres emocions es deixin anar.
20.15h | Sala d’actes de Can Casas
RECITAL AMB MÚSICA A BOCA TERRA
Amb Manuel Rivas, i la col·laboració de Nacho López, guitarra, una bailaora i un percussionista.
Un espectacle que recull fragment del seu llibre amb una poesia de naturalesa insurgent. Perquè aquí la naturalesa parla, murmura, crida o blasfema amb ironia en el ressò de les campanes. S’amaga en les ruïnes, on recorden i somien els cavalls insubmisos de Chagall. És una naturalesa que abasta les persones humanes i les no humanes, i també les entranyes de les màquines. El poeta la va destriant utilitzant petits elements i sons que troba entre les fulles seques que vesteixen l’escenari. A l’acció s’hi uneix el cant i el ball amb el poema del Manuel sobre “los xitanos cesteiros” que pregunten “e u é?”.
22.30h | Sala d’actes de Can Casas
CONCERT MISTICA NATURA
Amb Burruezo & Medievalia camerata
Un concert en el qual recuperen històries i melodies antigues amb una mirada contemporània. Principalment, peces morisques, joies sefardites cantades en “ladino”, cançons dedicades a místics de la cristiandat, amb esperit sufí i amb un punt amb comú: la relació entre el ser humà i la natura.
Públic familiar
10 a 14h | Plaça de l’Ajuntament (Can Casas)
EL ROCÒDROM a càrrec d’Aventura’t
Un monòlit escalable portàtil que permetrà fer els primers passos per iniciar-se a l’escalada. Totes les edats.
11 a 14h i de 17.30 a 19h | Plaça de l’Ajuntament (Can Casas)
LA PETITA BIBLIOTECA DE LES MUNTANYES
Selecció de llibres del fons de la biblioteca que parlen de la muntanya, la natura, per a que les famílies els puguin llegir plegats.
També hi haurà un espai de dibuix lliure per anar fent entre tots les nostres muntanyes imaginades.
Tots els públics
11 a 14h i de 17.30 a 20.30h | Plaça de l’Ajuntament (Can Casas)
LA PARADA DELS LLIBRES
Un espai on trobarem els llibres dels convidats i els que parlen de natura i muntanya i la possibilitat d’escoltar les recomanacions de les llibreteres.
El Festival
El Festival Món Heroic del Bruc vol entendre quins són els referents heroics actuals i per què ho són. Per què cada societat i època en crea i en destrueix contínuament. Què ha de fer una persona o col·lectiu per a que se’ls consideri herois. I sobretot, per a què necessitem els herois.
El Bruc es defineix com la heroica i invicta vila del Bruc i això és perquè la història moderna del Bruc està associada a la llegenda del Timbaler. La Guerra del Francès va donar peu a la creació de múltiples relats heroics el més famós dels quals va ser el Timbaler; el noi valent que tocant el seu timbal ajudà a foragitar a l’enemic, salvant d’aquesta manera la terra.
El herois i heroïnes, i els relats que fem sobre ells, són creacions socio-culturals, polítiques, historiogràfiques, literàries, religioses, pictòriques, cinematogràfiques, etc. Els herois són un reflex de nosaltres mateixos i de la nostra societat. Representen tot allò que temem, que desitgem, que valorem i, també tot allò que ens agradaria poder ser i no som. Són miralls distorsionats d’una societat. Coneixent els herois d’una societat en podem entendre moltes coses.
El Festival Món Heroic del Bruc vol ser un espai en el que poder abordar
interdisciplinariament com són els nostres herois, tant els del passat com els actuals. Un espai en el que a través del cine, el còmic, la literatura, els videojocs, l’escultura, la pintura, la política, la història i molts més parlar dels temes de fons, les raons de ser dels herois. Ells contenen part de nosaltres, ja sigui un nosaltres real, imaginari, impossible, desitjat, transcendental o temut.
Si haguéssim de definir un heroi ho hauríem de fer a partir de personatges ben diferents. Alguns serien herois per raons polítiques: el poder polític proposa els seus herois i, de vegades, els imposa. D’altres, sovint vinculats amb el poder polític, ho serien per a una determinada confessió religiosa. De fet, les tradicions religioses tenen múltiples herois i heroïnes. També podríem trobar els herois de creació artística, producte de la pura imaginació dels seus creadors que han lligat elements reals amb la potenciació del que és impossible, és el terreny de la ficció: els superherois. Però les societats també tenen herois més propers, com serien alguns esportistes, que realitzen vertaderes proeses, per posar-se al límit, més enllà del que poden fer la majoria dels mortals.
Un heroi ha de poder connectar amb la gent i, per això ha de representar els seus mateixos somnis, anhels, desitjos i alhora ha de tenir la capacitat de patir. Han de ser vulnerables d’alguna manera. Superman per exemple, és proper en la mesura en que li poden fer mal i li passen coses que ens passen a tots. Malgrat tot, un heroi expressa intencionalitat, ha de ser un instrument per a un propòsit. Si ha de patir, ha de ser per un motiu, per uns valors.
Part de l’èxit de l’heroi és la seva economia de pensament. Un cop construït, un cop acceptat socialment, no calen grans explicacions per a aconseguir que presti els seus serveis. L’heroi actua com a aglutinant social, el veiem formant part d’identitats nacionals, polítiques. Les pàtries tenen herois. La construcció de l’heroi és una inversió que es rendibilitza fàcilment però que és una peça simbòlica molt potent. Per aquest motius, podem veure homenatges, però també atacs, a les estàtues o altres representacions que ens parlen dels herois. El pas d’heroi a enemic i d’enemic a heroi, forma part de l’animada vida de les figures heroiques.
La majoria dels nostres herois i heroïnes són individuals. Individus que abanderen causes col·lectives, com podrien ser Nelson Mandela, Martin Luther King, Clara Campoamor o Joana d’Arc. Aquesta individualització de l’heroi també està present en idees relacionades com: el salvador, el líder, el cap, l’ungit, el guia, el crack, etc. Amb prou feines tenim herois o heroïnes col·lectius. De vegades trobem un reconeixement col·lectiu, però no és habitual. No és senzill ser heroi, en general ningú vol haver de fer-ne el paper, però tothom vol tenir-ne un a prop. De vegades buscar herois i heroïnes pot amagar la covardia, la comoditat, les ganes de no responsabilitzar-se del que passa al nostre voltant.
El Festival Món Heroic, com a espai de debat i anàlisi, vol contribuir a pensar quins són els herois i heroïnes contemporanis, quins valors veiem en ells, quines són les causes col·lectives per les que lluiten, quin tipus de societat i de món ens proposen i perquè ens hi emmirallem. Quins referents ens proposen els nostres herois i heroïnes?
Antonio Madrid- Regidor de Cultura de l’Ajuntament del Bruc
HISTÒRIC
Dones i Heroïnes
En la primera edició del Festival Món Heroic ens centrem en la dona com a heroïna o, si es vol, en la heroïna com a dona. Quina és la dona que se’ns proposa en els relats heroics? La dona de carn i ossos de la qual en deriva el mite o l’heroïna que es proposa com a model social?
Hi ha heroïnes de molts tipus; la industria del còmic, del cine o del videojoc ha creat múltiples personatges femenins heroics des de Wonder Woman, passant per Ellen Ripley d’Alien o la caça tresors Lara Croft.
El món de la política també ha generat figures femenines que en diferents parts del món són considerades heroïnes. Com sempre passa en el terreny de les valoracions polítiques, hi ha opinions de tot tipus al respecte. Per certa gent, Dolores Ibárruri va ser una heroïna, per altres en canvi, va ser un mal exemple. Tot en funció de les causes que defensava i com les defensava.
Des de fa temps es reivindica el paper de les dones a la història, la política, en l’art, en la ciència. Dones com Marie Curie, Rosa Parks o Viola Desmond, són reivindicades com a referents socials.
El 4 de novembre volem parlar i pensar col·lectivament sobre la construcció de les heroïnes o dels referents heroics femenins: quines qualitats en destaquen, quines funcions compleixen, què permeten visualitzar i què oculten o quines transformacions de llibertat i igualtat impulsen.
Us convidem a compartir aquest projecte en el marc incomparable de la muntanya de Montserrat com a teló per a una jornada de teatre, xerrades, tallers i sobretot, reflexió col·lectiva sobre el món dels herois i heroïnes.
PROGRAMA 1ª EDICIÓ | 4 novembre de 2017
Públic adult
11 a 14h | Plaça de l’Ajuntament
Mostra i recomanacions LA PARADA DELS LLIBRES a càrrec de la Llibreria Pebre Negre
Una carpa on trobarem llibres que parlen d’herois i heroïnes en femení. A les 11.30h i a les 13h es faran recomanacions de llibres.
12h | Sala de Plens de l’Ajuntament
Taula rodona LA REALITAT HEROICA: DONES QUE CONQUEREIXEN ESPAIS I ESPAIS QUE CREEN HEROÏNES amb Natza Farré, Mª Àngels Cabré i Bel Olid
Esdevenir heroïna sempre ha estat més complex que esdevenir heroi. En una societat patriarcal, comptem amb un gran nombre d’herois, tots ells visibles. Però, quines són les nostres heroïnes? Com han transformat els nostres espais? Pot l’espai determinar el naixement d’una heroïna? Com condiciona el context històric la construcció de la heroïna?
La construcció dels espais que habitem diàriament tenen múltiples lectures: econòmica, social, cultural i, també i entre moltes altres, de gènere. La forma de construir la ciutat, l’àmbit laboral, polític o domèstic, la manera d’apropiar-nos d’aquests espais, de viure’ls i fins i tot de lluitar-los, té a veure amb les relacions de gènere i les representacions de la masculinitat i la feminitat. Els herois i les heroïnes també permeten visibilitzar els usos i les transformacions d’aquests espais. Però moltes vegades, són els mateixos espais els que produeixen heroïnes.
18h | Sala de Plens de l’Ajuntament
Taula rodona LA CONSTRUCCIÓ DEL FEMENÍ HEROIC amb Ignasi Blanch, Àngels Bassas + Drac Màgic
Al llarg del temps el concepte d’heroïna ha anat evolucionant a través de l’art, la literatura, el cinema o el còmic. Quina és la dona que se’ns proposa en els relats heroics? Quins herois han posat en dubte la seva masculinitat? Com es construeix el femení heroic i quines són les nostres heroïnes?
Si la construcció de l’heroi és un efecte reflex de la construcció de les nostres societats, independentment de ser home o dona, com construïm el gènere d’aquestes figures? En aquesta primera edició, volem parlar i pensar col·lectivament sobre la construcció de les heroïnes o dels referents heroics femenins: quines qualitats en destaquen, quines funcions compleixen, què permeten visualitzar i què oculten o quines transformacions de llibertat impulsen.
20h | Casal Familiar del Bruc
Teatre HEROÏNES DE LA RAMBLA direcció de Joan Castells
A partir de textos de Josep Pla, García Lorca, Josep Maria de Sagarra, Lola Bonella o “la Monyos” i de José Pérez “Ocaña” es construeix un relat al voltant dels mites de La Rambla de Barcelona. Els personatges femenins més inversemblants ens parlen de l’evolució d’aquest mític carrer de Barcelona, aquest any que ha estat ferida. En recuperem la història i les anècdotes a través de la música, el teatre i el vídeo.
22h | Sala d’Actes de l’Ajuntament
Concert DELIKATESSEN
Ens trobem en una festa. Una festa de la qual no teníem notícies i amb unes normes curioses. Un lloc on sonaran temes festius com Je ne veux pas travailler o Fever i d’altres més íntims com Amado Mío o Samba one note.
Tots nosaltres som els convidats d’aquest cabaret festiu que viatja a través de situacions còmiques, històries d’amor i desamor, esquetxos inversemblants i tocs de percussió corporal a partir del cant a cappella i de l’humor.
Delikatessen és un quartet vocal femení creat el 2011. El seu repertori inclou temes coneguts cantats a quatre veus a cappella i interpretats de manera còmica en la seva posada en escena.
Preu: 10€ (8€ anticipada) | Reserves: 93.771.03.05 o elbrucamblacultura@gmail.com
Públic Infantil
11 a 14h | Plaça de l’Ajuntament
Contacontes LA RULOT DELS CONTES a càrrec de Jordi Tonietti
Una sessió de contes sobre heroïnes (i algun heroi femení). Seran sessions de 15 minuts durant tot el matí, en grups de 20 persones.
12 a 13h | Plaça de l’Ajuntament
Activitat LA TORRETA DE LES HEROÏNES a càrrec de Subi&Anna
Un il·lustrador i una narradora explicaran contes d’autor i contes inventats entre totes les nenes i nens i els aniran dibuixant.
11 a 15h | Biblioteca Municipal Verge de Montserrat
Biblioteca La petita biblioteca de les petites i les grans heroïnes
Selecció de llibres del fons de la biblioteca que parlen d’herois i heroïnes per a que les famílies els puguin llegir plegats.
16 a 17h | Plaça de l’Ajuntament
Taller TALLER DE TITELLES HEROIQUES a càrrec de PengimPenjam
Taller de realització de titelles per a infants.
17 a 18h | Plaça de l’Ajuntament
Activitat LA TORRETA DE LES HEROÏNES a càrrec de Subi&Anna
Un il·lustrador i una narradora explicaran contes d’autor i contes inventats entre totes les nenes i nens i els aniran dibuixant.
17 a 20h | Biblioteca Municipal Verge de Montserrat
Biblioteca La petita biblioteca de les petites i les grans heroïnes
Selecció de llibres del fons de la biblioteca que parlen d’herois i heroïnes per a que les famílies els puguin llegir plegats.