Torre del telègraf

Torre del telègraf

L’origen de la torre anomenada “Castell Ferran” tenim que buscar-lo a mitjans del segle XIX, quan fou aixecada com una de les anelles de la cadena telegràfica que unia Barcelona amb algunes guarnicions militars establertes a Catalunya. No obstant és presumible que ja en èpoques anteriors en aquest lloc estratègic hi hagué enclavat un lloc d’observació relacionat amb el proper pas de “Can Maçana”, ja que des d’aquesta elevació (789m) es divisen, tan en la vessant sud com en la nord, els accessos a aquest port de muntanya (744m). “Can Maçana” ha estat des de sempre el pas d’un dels camins naturals que han unit les conques alta i baixa del riu Llobregat i la Catalunya de la costa amb la d’interior. El pas, en diferents èpoques, ha estat defensat des del Castell de Bonifaci o de La Guàrdia, situats al lloc que actualment amb la denominació de “Sant Pau Vell”, i les torres de defensa situades a dreta i esquerra de la pròpia carretera, una de les quals ja no es pot reconèixer. Possiblement el “Castell Ferran” era una de les últimes defenses construïdes abans de convertir-se en un dels punts intermedis d’un telègraf òptic. L’últim ús conegut de la elevació va tenir lloc entre 1833 i 1855, quan en aquest sortint rocós va ser erigida una torre de planta quadrada convenientment protegida, destinada a donar suport a un dels destacaments militars de la Xarxa del Telègraf Òptic Militar, creat per la Capitania General de Catalunya, i que va donar servei entre els anys abans esmentats. El seu ús devia acabar en el pas al telègraf elèctric, encara que en els primers anys ambdós mitjans devien subsistir. Va ser al 1862 quan l’òptic va ser suprimit definitivament i les torres posades sota la protecció dels municipis. Seguidament va venir l’abandó i la degradació.

Share this Page: