Timbaler del Bruc

Timbaler del Bruc

El 1807 l’Emperador dels francesos Napoleó s’havia apoderat ja de mitja Europa. A finals d’aquell any Espanya i França van signar el tractat de Fontainebleau, pel qual ambdós països es proposaven envair Portugal. Amb aquest motiu, les tropes franceses van entrar a Espanya i s’establiren en terres de Castella i Portugal. Pel que fa a Catalunya, una columna francesa, composta per 4000 homes, va entrar pel pas de Petrús el 9 de febrer de 1808 i es va establir a Barcelona el dia 13. Arrel del motí del 2 de maig de Madrid, les forces vives de tot el país s’aixecaren de diverses formes contra l’invasor. A Manresa, la ciutadania va revelar-se cremant el paper segellat francès, cosa que va donar l’excusa al comandament de les tropes per enviar una columna de càstig que, al mateix temps, s’apoderaria de la pólvora emmagatzemada a les fàbriques de la població. El General Duhesme va ordenar la sortida de Barcelona d’una columna de 3800 homes d’infanteria i cavalleria que, sota el comandament del General Schwartz, havia de marxar a través de Molins de Rei, Martorell i Esparreguera fins a Can Maçana i des d’allí a Manresa, per seguir més tard a Lleida i Saragossa. Alertades les poblacions del voltant, el sometent es va disposar a defensar el pas de Can Maçana. Cap a les 10 del matí van passar prop de Collbató i poc després s’aproparen al Bruc on van començar a rebre foc. Havent travessat la població on van matar a diversos veïns i van cremar algunes cases, van emprendre la pujada al pas natural de Can Maçana. Abans d’arribar-hi, van ser atacats pels defensors. Malgrat que ja esperaven l’atac, la sorpresa fou majúscula davant la tenaç i organitzada defensa. En ple combat, va començar a sonar un tambor el so del qual era amplificat per l’eco causat per la muntanya. Era tan el soroll produït per l’instrument del jove Isidre Llucà, veí de Santpedor, que els francesos van tenir la sensació que s’apropava una important força enemiga i van optar per retirar-se, cosa que van fer de forma desorganitzada i essent perseguits pels defensors. Al seu pas per Esparreguera foren atacats des de balcons i terrats. En creuar el pont de Magarola van perdre un canó. Durant la nit travessaren Martorell sense novetat. Hi ha testimonis escrits que l’entrada a Barcelona es va produir a través de la porta de la Creu Oberta i la de Sant Antoni. Es diu que fou una tornada caòtica i que va durar tot el dia i part de la nit. El comandament francès va ordenar que el 13 de juny sortís una nova columna formada per 5000 homes sota el comandament del General Chabran. Advertits els catalans que es podria produir un nou intent contra Can Maçana i Manresa, van reforçar la defensa d’aquest punt estratègic amb soldats regulars desplaçats des de Lleida, que comptaven amb artilleria. El nou enfrontament es va produir al migdia del 14 de juny. El foc de canó i de fusells va indicar als francesos que el pas estava ben protegit. Després d’unes quantes temptatives, Chabran va decidir emprendre una nova retirada que aquesta ocasió es fa fer ordenada.

La societat catalana tenia il·lusió des de finals de segle XIX d’aixecar un monument als Herois del Bruc. En un lloc principal de l’Abadia de Montserrat se’n va construir un que va desaparèixer a l’època de la Guerra Civil. El que veiem ara data de 1952 i és obra de l’escultor Frederic Marés.

Share this Page: