Sortida: Can Maçana
Arribada: Monestir de Montserrat
4 h 20 min
10 km
Recorregut
Comencem el recorregut a l’àrea del coll de Can Maçana en direcció al Monestir de Montserrat pel GR – 172 seguint les indicacions de la senyalització del Parc. El camí és una pista ampla i en lleuger ascens.
En breu, arribem al mirador del coll de Can Maçana, on hi ha instal·lat un plafó en el qual podem veure tota la comarca del Bages, gran part de l’Anoia i el Vallès Occidental amb els Pirineus al fons.
Més endavant trobem un trencall a mà dreta que ens condueix a l’antiga església romànica de Sant Pau Vell, datada l’any 1084. En el mateix emplaçament trobarem un plafó que ens indica la toponímia del conjunt de les Agulles. Una mica més amunt, dalt del turó, podem veure les restes de l’antic castell de la Guàrdia o de Bonifaci, documentat l’any 973. Si ens hi volem apropar, hem d’agafar el senderó de la dreta i en dos minuts serem dalt del turó.
Desfem el camí de Sant Pau Vell i tornem a la pista principal en direcció a la Roca Foradada i la Cadireta, sempre seguint les indicacions de Monestir de Montserrat pel GR-172.
Arribem a una esplanada, el coll de Guirló. A la dreta baixa una pista pel torrent de la Diablera, la deixem i seguim recte.
Passem un pas estret de fusta, el qual restringeix el pas de bicicletes i cavalls, i tot seguit trobem una cruïlla que ens indica el desviament cap al Refugi Vicenç Barbé; nosaltres continuarem recte en direcció al Monestir, situant-nos al vessant nord de la paret de les Agulles.
El camí ens porta just a sota de la Cadireta i, al seu costat, la Roca Foradada. No passeu sense observar el sostre de la Cadireta des de sota, és espectacular.
En breu arribem a una nova cruïlla, es tracta de l’accés al coll de Port, nosaltres continuarem a l’esquerra en lleugera baixada, en direcció al Monestir tal com diu la senyalització.
Deixem enrere la zona de les Agulles i ens endinsem a la zona dels Frares Encantats; si tombem la mirada enrere, encara podrem veure la Roca Foradada des de l’altra banda. Un tros més enllà topem novament amb una cruïlla que s’incorpora per l’esquerra, és un dels accessos que baixen a la carretera, però nosaltres continuarem recte pel mateix camí.
A partir d’aquí sovintegen les petites esplanades amb la terra ennegrida, això és a causa de les construccions d’antigues carboneres d’alzina. Mentrestant, trobem una nova senyalització del Parc que ens indica que som a la canal del Miracle.
Ara ens toca descendir per un tram d’escales per aproximar-nos ja al Monestir de Santa Cecília. El camí de l’esquerra davalla en ziga-zagues cap a la carretera, però nosaltres prosseguim per la dreta, tal com ens indica el senyal.
Creuem la canal de la font de la Llum i, al cap de pocs metres, se’ns uneix, per la dreta, el corriol que baixa del portell de Migdia. Seguim de baixada a l’esquerra en direcció al Monestir de Montserrat. Som sota la zona dels Ecos i les anomenades Roques del Salt de la Nina. Hem de deixar enrere el camí de l’esquerra que surt a la carretera i continuar recte.
Som a punt d’arribar a l’alçada del Monestir de Santa Cecília. Des del camí podem contemplar l’edificació romànica del segle XI, erigida l’any 945 per l’abat Cesari. És un temple romànic de planta basilical, amb tres naus, es manté en bon estat gràcies a diverses restauracions i concretament a l’actual (2014-2015). L’edifici del costat és el refugi Bartomeu Puiggròs, de la FEEC.
Creuarem la canal de Sant Jeroni i seguirem recte fins a arribar al següent trencall que duu a Santa Cecília.
Cal anar amb compte de no despistar-nos en aquesta zona, ja que hi ha diversos corriols que baixen fins a la carretera. Nosaltres seguirem les marques blanques i vermelles del GR – 172.
Seguim ara en sentit ascendent durant una estona fins a col·locar-nos a sota la paret de l’Aeri, i ja en un tram més pla arribem a la paret dels Diables amb el Cavall Bernat imponent al nostre davant.
Un cop passat el Cavall Bernat, deixem a la dreta la canal del Cavall i tot seguit passem sota el serrat de les Lluernes abans d’arribar a la cruïlla de la Canal del Pou del Gat.
Voregem la Zona de Flautats, deixant-la sempre a la dreta, i si ens girem podrem veure gran part de la façana que hem recorregut en el darrer tram: Flautats, Lluernes, Cavall Bernat, Diables i Ecos.
Seguim pujant pel sender fins a una gran esplanada on es creuen quatre camins, estem al pla de la Trinitat. Des d’aquest punt, o si ens enfilem una mica a la dreta, podem veure les roques i l’antiga ermita de la Trinitat, que fou l’ermita més gran de les que hi ha a la zona alta de la muntanya.
Tornarem al pla i continuem recte pel GR en direcció al Monestir. En aquest indret podem gaudir de les privilegiades vistes de la zona de les Gorres, i a la nostra dreta la zona de Sant Benet on s’erigeixen la Mòmia, l’Elefant i un xic més enllà la Prenyada; entremig l’ermita de Sant Benet.
Tot seguit passarem per les restes d’una porta de pas de propietat en desús i arribem a la cruïlla de Sant Benet, deixem les escales a la dreta i comencem a descendir fins al pla de Santa Anna.
Abans d’arribar al pla de Santa Anna hi ha un petit mirador que ens queda a la nostra esquerra tapat pels arbres del camí, des d’on podrem contemplar la Basílica. Arribats a la nova cruïlla, girem a l’esquerra i descendim tot un seguit d’escales que ens duran fins al Monestir.
