Església de Santa Maria del Bruc

Església de Santa Maria del Bruc

L’absis de Santa Maria

De la primitiva església romànica resta l’absis i el campanar. L’absis avui dia té la funció de capella lateral. A partir del segle XVIII l’interior va ser tapiat i l’exterior va quedar tapat per uns nínxols que se li adossaren. El 1958, el rector mossèn Jaume Torrent va adonar-se de la seva existència i va endegar el procés de restauració i conservació, realitzat pel Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. El conjunt romànic, absis i campanar, data del segle XI. Segons un document conservat al Monestir de Montserrat, un tal Arnau l’any 1080 fa una donació de tres unces d’or per a la construcció del campanar de Santa Maria. Les característiques estilístiques del conjunt, del primer romànic català, s’observen sobretot en la decoració externa de l’absis: bandes llombardes o formes de pilastra com una mena de faixa vertical llisa que sobresurt del mur de dalt a baix. Aquestes bandes s’uneixen a la part superior per una sèrie d’arcuacions de doble esqueixada. L’aspecte actual de l’absis demostra que la primitiva església estava orientada a l’est i col·locada perpendicularment al torrent de l’Oncle Illa en el morro rocós sobre el qual s’edificaren els edificis que formaren el primitiu assentament del Bruc, l’actual carrer de la Parròquia. La torre-campanar, adossada a l’absis, manté una estructura de planta circular molt poc freqüent en les construccions de campanars romànics. Antigament estava formada per dos cosses de finestres geminades. El 1711 va ser modificada i se li va escairar una de les cares. Al mateix temps se li va carregar al damunt una petita torre de planta quadrada coronada per una estructura de forma piramidal decorada amb unes teules envernissades de color blau i blanc.

Les pintures romànico-gòtiques de Santa Maria

El 1958, arran de la descoberta de l’absis romànic, aparegueren en el seu mur interior, sota una capa de calç, unes inesperades pintures, que si bé van ser realitzades damunt d’un absis romànic, poden ser datades pels voltants del 1300. Tant per les seves característiques estilístiques com per la relació que es pot establir amb d’altres pintures de la mateixa època, poden ser compreses dins l’anomenat primer gòtic. La composició de les diferents escenes està estructurada en tres parts que foren dividides mitjançant sanefes i garlandes seguint la tradició romànica. Les escenes que s’hi representen són:

  • En la mitja cúpula hi ha representat el Crist Majestat, inscrit en la mandorla o forma de mitja ametlla. Amb una mà està beneint i a l’altra hi porta el llibre de les escriptures. Al seu voltant s’hi inscriuen els símbols dels quatre evangelistes.
  • Al semicercle absidal es diferencien dos registres. El primer té dues representacions, les més ben conservades de tot el conjunt. En la de la dreta s’hi representa la Coronació de Maria, i en la de l’esquerra la Dormició de Maria. L’escena de Coronació ens rpesenta un tema que serà molt freqüent en el gòtic posterior: al centre figura el Crist, que està coronant Maria, i a cada costat d’aquest grup central, dos personatges miren l’acció. En aquesta escena sobresurt el sentit de la narració expressiva del primer gòtic, la Verge està en posició d’orar, el Crist està girat tot mirant-la i els altres personatges mostren igualment una actitud de participació. En l’escena de la Dormició, la Verge està estirada i envoltada pel Crist i els dotze Apòstols. Crist acull entre les seves mans l’ànima de la Verge, representada per una figura de dimensions molt petites. Aquí els personatges no són hieràtics sinó que mostren molta expressió, tots ells estan atents cap a la Verge, però cada un expressa la seva pròpia inquietud. En el segon registre, hi ha una decoració ornamental de fons fosc.
  • En la volta pre-absidal o arc triomfal es distingeixen tres registres pictòrics: el del centre té una decoració purament ornamental; el del costat esquerra representa l’escena dels reis Mags a cavall, i el l’oposat s’inclouen dues escenes, la Visita dels Reis a Herodes i la Degollació dels Innocents.

En aquestes escenes també és molt notable el sentit narratiu. Els Reis conversen amb Herodes, i els soldats mostren una escena dramàtica on el moviment és el principal protagonista. Les figures dels diferents registres han estat realitzades i delimitades a partir del seu contorn per una línia de predominant traç gruixut. No existeix un modelat de la figura a partir del color, sinó que és aquesta línia negra la que delimita les formes, manera de fer característica del primer gòtic. La tècnica pictòrica emprada fou l’anomenat “falç fresc”, consistent a diluir els colors amb líquids gelatinosos com la llet i estendre’ls a la paret quan la calç encara és fresca, servint-se així de la mateixa tonalitat de la calç. El color utilitzat per al fons de les composicions és monocrom i de tonalitat clara. En els vestits dels personatges presenta una tonalitat més viva. Les pintures foren recobertes segles després de la seva execució per una densa capa de guix, que al mateix temps que permeté la seva conservació comportà una mutilació parcial d’una part de la pintura. Això queda palès en els forats o taques blanques, fets per tal que el guix se sostingués a la paret. Les pintures de Santa Maria, a nivell temàtic i cronològic, es poden comparar amb les de l’església de Santa Maria de Terrassa i amb les del Palau Aguilar del carrer Montcada de Barcelona en les quals es representa la conquesta de Mallorca, i és possible de trobar-hi paral·lelismes.

Text extret del llibre: “El Bruc: El medi, la història, l’art” de Gemma Estrada i Planell.

Share this Page: